El mes maco que te Malawi es el llac que li serveix de frontera amb Tanzania, 580 quilometres de llarg per 70 d'ample, quasi tota la part que pertany a Malawi te platges de sorra blanca al voltant. En alguns llocs hi ha muntanyes volcaniques a prop de llac i això fa que a vegades hi ha paisatjes molt bonics.
He posat alguna foto a http://picasaweb.google.es/rmanell MALAWI
diumenge, 28 d’octubre del 2012
dijous, 25 d’octubre del 2012
Malawi
Estic a Malawi.
Respecte a Tanzania el menjar es pitjor pero els autobusos son molt millors, no van tan atiborrats i son mes nous
He passat dos dies en un poble al costat del llac Malawi.
El llac Malawi esta envoltat de platjes, a Karonga vaig anar a banyarme hi.
Ara estic a prop d un poble a la muntanya anomenat Livingstonia, que dema anire a visitar.
Les vistes des del lloc on estic acampada son excepcionals, encara que per arribar aqui he caminat 10 quilometres amb pujada
Respecte a Tanzania el menjar es pitjor pero els autobusos son molt millors, no van tan atiborrats i son mes nous
He passat dos dies en un poble al costat del llac Malawi.
El llac Malawi esta envoltat de platjes, a Karonga vaig anar a banyarme hi.
Ara estic a prop d un poble a la muntanya anomenat Livingstonia, que dema anire a visitar.
Les vistes des del lloc on estic acampada son excepcionals, encara que per arribar aqui he caminat 10 quilometres amb pujada
Adeu Tanzania, fins aviat
El darrer dia a Tanzania volia amb unsnois anar a pujar a un volca amb llac al cràter, pero per agafar al carretera ens volien fer pagar 10 euros a cada un, només pel fet de ser blancs, aixi doncs varem canviar la ruta sense passar pel peatje i un noiet ens va acompanyar a una passejada pel bocs. Vaig veure uns plataners salvatjes enormes, els platans que feien eren grocs i estaven plens d uns pinyols enormes, com pinyols de nespros.
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Tukuyu
Estic a Tukuyu, al sud de Tanzania, he passat per Iringa i Mbeya, ambdues ciutats a uns 1500 m snm envoltades de muntanyes. Per arribar a Iringa es passa a prop d un parc natural i vaig veure elefants, zebres, una girafa i cèvids des de l'autocar.
Tukuyu es un poblet de muntanya que esta a uns 70 quilòmetres de Mbeya en direcció al llac Malawi, i des d'aquí he fet algunes excurcions.
El paisatge es muntanyós i volcànic, per tot arreu hi ha cultius especialment de plàtans i te.
Ahir vaig anar a al crater amb llac de Masoko, una excursió d'anada amb un bus destartalat i de tornada darrera d'una moto per una carretera amb sots i pols. Al llac, molt maco hi havia gent banyant se i rentant roba.
Avui amb unes noies hem anat al Pont de Deu, una fantàstica formació basàltica prismatica en forma de pont enorme.
Demà vull anar a pujar un con on tambe hi ha un llac d aigua dolça i cristalina
Tukuyu es un poblet de muntanya que esta a uns 70 quilòmetres de Mbeya en direcció al llac Malawi, i des d'aquí he fet algunes excurcions.
El paisatge es muntanyós i volcànic, per tot arreu hi ha cultius especialment de plàtans i te.
Ahir vaig anar a al crater amb llac de Masoko, una excursió d'anada amb un bus destartalat i de tornada darrera d'una moto per una carretera amb sots i pols. Al llac, molt maco hi havia gent banyant se i rentant roba.
Avui amb unes noies hem anat al Pont de Deu, una fantàstica formació basàltica prismatica en forma de pont enorme.
Demà vull anar a pujar un con on tambe hi ha un llac d aigua dolça i cristalina
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Bagamoyo
Estem a Bagamoyo.
Varem arribar ahir despres de dos dies d'anar dins diferents llaunes de sardines: tipus camion, tipus taxi, tipus bus recuperat del desguaç fa 40 anys. Hem passat per unes carreteres tremendes. Aqui aixó es una mica més civilitzat això vol dir paga, paga o escaqueget com puguis de pagar.
Bagamoyo va ser durant molts anys la capital de Tanzania, com a gran port i mercat de trafic d esclaus, llavors com a capital de Tanzania colonia alemana.
Aquest matí hem anat a la platja, pero el mar havia marxat mes d un quilometre endins, mes endavant ens han fotut una bronca monumental per fotografiar una escultura d una vaca amb home al damunt d uns jardins d un centre d arts. Hem fet el NO ENTENC RES I HEM ANAT A MENJAR UN PLAT DE MINI GAMBES.
Varem arribar ahir despres de dos dies d'anar dins diferents llaunes de sardines: tipus camion, tipus taxi, tipus bus recuperat del desguaç fa 40 anys. Hem passat per unes carreteres tremendes. Aqui aixó es una mica més civilitzat això vol dir paga, paga o escaqueget com puguis de pagar.
Bagamoyo va ser durant molts anys la capital de Tanzania, com a gran port i mercat de trafic d esclaus, llavors com a capital de Tanzania colonia alemana.
Aquest matí hem anat a la platja, pero el mar havia marxat mes d un quilometre endins, mes endavant ens han fotut una bronca monumental per fotografiar una escultura d una vaca amb home al damunt d uns jardins d un centre d arts. Hem fet el NO ENTENC RES I HEM ANAT A MENJAR UN PLAT DE MINI GAMBES.
divendres, 12 d’octubre del 2012
dijous, 11 d’octubre del 2012
dimecres, 10 d’octubre del 2012
Muntanyes Usumbara
Avui hem arribat a tanga, no em tanga ois? Hem sortit de lushoto un lloc d,una vegetacio abundant, hem vist com extreien el sucre de les canyes, tot molt sencill i autentic, no trobem cap mes blanquet ni blanqueta per alla on anem. Hem fet una caminada de 5 horetes, entre plataners, pinsapos, eucaliptos...era un jardi. Aqui la gent es duna altra etnia, son baixets i cara rodons, parlen una altre llengua. La terra es rogenca, tambe hem vist un camaleo. Quan hem marxat amb el daladala, s ha acabat la bateria del cotxe, pero aqui aixo no es res. Hakuna matata. Passem per uns mercats, dignes de no oblidar. A vegades es complicat fer fotos. Com sempre, les millors fotos on les que no es fan. |
diumenge, 7 d’octubre del 2012
I encara de festa
Ahir varem anar a una festa de circuncisió en un poblat a una hora amb moto del nostre, perque la Pilar pugués veure la festa.
Les mames ens vàren vestir a la Pilar i a mi amb indumentaria massai.
Un dels nois de la familia ens va acompanyar amb moto a un poble swahili a un quilometre del lloc on es feia la festa. Alla ens va incorporar a un grup de dones massai que anaven a la celebracio.
Aixi doncs varem arrivar al lloc de la festa, previ buidada d'aigues menors de totes darrera d unes mates, amb grup cantant. Les dones del poble ens vàren sortir a rebrer i es varen incorporar a les danses.
La festa com l altra a la que ja havia assistit va ser un somni.
Avui ja ens hem despedit definitivament de la familia.
Estem a Lusoto on ens hem dutxat a gust, sense lamala conciència de malgastar una aigua transportada damunt del cap per una dona o una nena
Les mames ens vàren vestir a la Pilar i a mi amb indumentaria massai.
Un dels nois de la familia ens va acompanyar amb moto a un poble swahili a un quilometre del lloc on es feia la festa. Alla ens va incorporar a un grup de dones massai que anaven a la celebracio.
Aixi doncs varem arrivar al lloc de la festa, previ buidada d'aigues menors de totes darrera d unes mates, amb grup cantant. Les dones del poble ens vàren sortir a rebrer i es varen incorporar a les danses.
La festa com l altra a la que ja havia assistit va ser un somni.
Avui ja ens hem despedit definitivament de la familia.
Estem a Lusoto on ens hem dutxat a gust, sense lamala conciència de malgastar una aigua transportada damunt del cap per una dona o una nena
dijous, 4 d’octubre del 2012
El Kili
Hem anat a caminar per un dels vessants del Kili, ha estat una bona passejada en mig de plataners i cafetals.
Hem tingut la oportunitat de poder visitar un parvulari anexa a una esglesia anglicana. Ens han dit, el pastor que ens ha acompanyat, que seguien el mètode Montessori. En aquell moment els nens i nenes estaven aseguts en una rotllana bevent una tassa de porritge (llet amb farina de blat de moro) que els havia perparat la mestra.
Es una escola de pagament, cada nen paga a l'any 9 euros i 20 kilos de blat de moro. El que paguen els 34 nens i nenes no cobreix el sou de la mestra, no he preguntat mes.
La gent dels poblats que hem passat es de l'ètnia mchaga.
Buscant un lloc per beure alguna cosa hem anat a parar en una casa, bar a base de dos bancs de fusta en el pati en un cobert fet de xapa. Alla a mes de parlar amb la familia i havia un home de 59 anys que amb bon angles ens ha explicat que havia fet de guia pel Kilimanjaro durant 25 anys, que hi havia pujat unes 25 vegades i nomes una de les vegades havia tingut problemes. Un turista hipertens es va empenyar en pujar i va morir. Tambe ens ha explicat com es notava el retroces dels glaciars en aquests anys.
Hem tingut la oportunitat de poder visitar un parvulari anexa a una esglesia anglicana. Ens han dit, el pastor que ens ha acompanyat, que seguien el mètode Montessori. En aquell moment els nens i nenes estaven aseguts en una rotllana bevent una tassa de porritge (llet amb farina de blat de moro) que els havia perparat la mestra.
Es una escola de pagament, cada nen paga a l'any 9 euros i 20 kilos de blat de moro. El que paguen els 34 nens i nenes no cobreix el sou de la mestra, no he preguntat mes.
La gent dels poblats que hem passat es de l'ètnia mchaga.
Buscant un lloc per beure alguna cosa hem anat a parar en una casa, bar a base de dos bancs de fusta en el pati en un cobert fet de xapa. Alla a mes de parlar amb la familia i havia un home de 59 anys que amb bon angles ens ha explicat que havia fet de guia pel Kilimanjaro durant 25 anys, que hi havia pujat unes 25 vegades i nomes una de les vegades havia tingut problemes. Un turista hipertens es va empenyar en pujar i va morir. Tambe ens ha explicat com es notava el retroces dels glaciars en aquests anys.
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Ui quats animals!
Varem anar al Parc Nacional de Tarangire.
Varem veure molts animals. Hi havia moltes manades d elefants, vaig comptar una vintena d'individus a cada una d'elles. Hi havia estrussos, ñus, girafes, cèrvids i altres. Varem tenir la sort de poder fotografiar una girafa mentres bebia.
Ara estic a Kola, per arri bar aqui varem estar quasi tot el dia a la carretera, o be esperant l'autocar o be botant per la carretera infernal que hi ha.
Aquest mati al darrrera d una moto hem anat a veure unes coves prehistoriques molt interesants de diferents èpoques. Per aquests voltants n hi ha un centenar, ens hem conformat amb 5. Aqui estem a la muntanya i el paisatje es grandiós.
Hi ha molts pocs blancs que vinguin aqui i aquesta tarda passejant per poble hem estat tota una atraccio. En un parell de cases (barraques) ens han convidat a entrar.
Varem veure molts animals. Hi havia moltes manades d elefants, vaig comptar una vintena d'individus a cada una d'elles. Hi havia estrussos, ñus, girafes, cèrvids i altres. Varem tenir la sort de poder fotografiar una girafa mentres bebia.
Ara estic a Kola, per arri bar aqui varem estar quasi tot el dia a la carretera, o be esperant l'autocar o be botant per la carretera infernal que hi ha.
Aquest mati al darrrera d una moto hem anat a veure unes coves prehistoriques molt interesants de diferents èpoques. Per aquests voltants n hi ha un centenar, ens hem conformat amb 5. Aqui estem a la muntanya i el paisatje es grandiós.
Hi ha molts pocs blancs que vinguin aqui i aquesta tarda passejant per poble hem estat tota una atraccio. En un parell de cases (barraques) ens han convidat a entrar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)