Estic a Dar Es Salaam
Una de les filles de la familia on vaig estar ha vingut a veure'm i m ha portat al barri massai.
Es un barri a tocar el mar, que queda amagat darrera d uns hotels i cases molt luxuses. Alla viuen gent swahilli pobre i massais que es guanyen la vida fent de guardies jurats als apartaments i hotels de luxe. Normalment deixen les families al poblat i venen aqui a guanyarse les garrofes. Tots es coneixen se saluden i s'ajuden els uns als altres. A mitja tarda en el carrer es munta una paradeta on la gent swahilli beu gengibre i els massais s atiborren de cafe per anar a fer el torn de guardia de nit. Aquest barri es com un altre mon dins la gran ciutat. La gent cuina al carrer i fan les seves paradetes de venta de xapatis, brunyols, te, fruita....
I.... Bye bye Tanzania ha arribat la hora de tornar a casa
ROSA
-
> tot el que menjo
> http://manducajant.blogspot.com/
> les meves fotos/my pictures
> http://picasaweb.google.es/rmanell
> ALL MY BLOGS
> http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
diumenge, 25 de novembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
Kilwa
Estic a Kilwa Masoko, al costat del mar on es van alternant les platjes amb els manglars.
Hi ha divserses illes habitades molt a prop de la costa, una d elles, Kilwa Kisiwani, esta habitada des de temps inmemorials, hi estan fent excavacions. Tambe va estar habitada per un sulta otomà, enriquit amb el comerç d'or, especies i esclaus. Les ruines dels palaus, mesquites i fortificacions estan declarades patrimoni de la humanitat. Es un conjunt que val la pena ser visitat i que a mes te l'alicient de poder-hi arribar amb el vaixell de vela tradicional que encara avui es fa servir.
Ha estat maco anar-hi, a la tornada, però, en el dhow (vaixell) que jo havia llogat, anavem: la tripulació formada per un noi i un nen, un altre noi que portava dues cabres. Avui he apres que encara que no els hi agrada gens, les cabres tambe naveguen.
I a la tarda, com moltes altres, quan ja no fa gaire calor he fet una bona nadada en aquest oceà tan càlid.
Hi ha divserses illes habitades molt a prop de la costa, una d elles, Kilwa Kisiwani, esta habitada des de temps inmemorials, hi estan fent excavacions. Tambe va estar habitada per un sulta otomà, enriquit amb el comerç d'or, especies i esclaus. Les ruines dels palaus, mesquites i fortificacions estan declarades patrimoni de la humanitat. Es un conjunt que val la pena ser visitat i que a mes te l'alicient de poder-hi arribar amb el vaixell de vela tradicional que encara avui es fa servir.
Ha estat maco anar-hi, a la tornada, però, en el dhow (vaixell) que jo havia llogat, anavem: la tripulació formada per un noi i un nen, un altre noi que portava dues cabres. Avui he apres que encara que no els hi agrada gens, les cabres tambe naveguen.
I a la tarda, com moltes altres, quan ja no fa gaire calor he fet una bona nadada en aquest oceà tan càlid.
dilluns, 19 de novembre del 2012
Lindi i Mtwara
Aquests dos pobles estan al sud del pais, a la costa i molt a prop de Mozambic.
Tota aquesta area esta damunt d un atolo coralli. Es molt maco ja que esta ple de badies i petites peninsules i les platjes s alternen amb boscos de manglars.
Torna a haver-hi baobabs que en aquests moments els hi comencen a sortir les fulles i estan en plena floracio. Unes flors blanques molt grans.
Ahir amb una noia que vaig coneixer a l'hotel varem anar a Mikindani un poble molt maco a uns 10 quilòmetres de Mtwara, te una petita badia. Des d 'alla varem veure una platja de sorra blanca i varem decidir anar-hi. El lloc es idil.lic pero tan lluny i amb tanta calor que a la tornada varem acabar pujant dalt de la caixa d una moto-furgoneta carregada amb bidons d'aigua, tot un espectacle que no vaig poder fotografiar.
Tota aquesta area esta damunt d un atolo coralli. Es molt maco ja que esta ple de badies i petites peninsules i les platjes s alternen amb boscos de manglars.
Torna a haver-hi baobabs que en aquests moments els hi comencen a sortir les fulles i estan en plena floracio. Unes flors blanques molt grans.
Ahir amb una noia que vaig coneixer a l'hotel varem anar a Mikindani un poble molt maco a uns 10 quilòmetres de Mtwara, te una petita badia. Des d 'alla varem veure una platja de sorra blanca i varem decidir anar-hi. El lloc es idil.lic pero tan lluny i amb tanta calor que a la tornada varem acabar pujant dalt de la caixa d una moto-furgoneta carregada amb bidons d'aigua, tot un espectacle que no vaig poder fotografiar.
dijous, 15 de novembre del 2012
Masasi
El paisatje ha canviat, els boscos verts clar i vermellosos del trajecte de Zambia i fins a Songea han donat pas a boscos-plantacions d anacardos amb alguna palmera. Ara el terreny es pla muntanyes-penyes-granitiques escampades.
Sempre on veu alguna cosa nova i avui ha estat al mercat una subasta de roba de segona ma, aquesta que llancem als contenidors. Hi avia una vintena d'homes que cada un aixecava una peça de roba, començava amb un preu i anava baixant fins que algu deia meu. Es veien: texans, samarretes, cortines, pantalons....
-
> tot el que menjo
> http://manducajant.blogspot.com/
> les meves fotos/my pictures
> http://picasaweb.google.es/rmanell
> ALL MY BLOGS
> http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
El paisatje ha canviat, els boscos verts clar i vermellosos del trajecte de Zambia i fins a Songea han donat pas a boscos-plantacions d anacardos amb alguna palmera. Ara el terreny es pla muntanyes-penyes-granitiques escampades.
Sempre on veu alguna cosa nova i avui ha estat al mercat una subasta de roba de segona ma, aquesta que llancem als contenidors. Hi avia una vintena d'homes que cada un aixecava una peça de roba, començava amb un preu i anava baixant fins que algu deia meu. Es veien: texans, samarretes, cortines, pantalons....
-
> tot el que menjo
> http://manducajant.blogspot.com/
> les meves fotos/my pictures
> http://picasaweb.google.es/rmanell
> ALL MY BLOGS
> http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
dimarts, 13 de novembre del 2012
Songea
Songea, al sud de Tanzania.
Vaig en direccio a la costa, les distancies son molt grans i les carreteres i busos no massa bons, aixi que faig el trajecte a poc a poc.
Avui al mercat he vist una mena de pastanagues fetes de fang i en tres pilons diferents: piló de fang blanquinos, piló de fang beig i piló de fang vermellós
M han dit que era per les embarassades que els hi donaven a menjar si tenien vomits o antojos
Vaig en direccio a la costa, les distancies son molt grans i les carreteres i busos no massa bons, aixi que faig el trajecte a poc a poc.
Avui al mercat he vist una mena de pastanagues fetes de fang i en tres pilons diferents: piló de fang blanquinos, piló de fang beig i piló de fang vermellós
M han dit que era per les embarassades que els hi donaven a menjar si tenien vomits o antojos
dijous, 8 de novembre del 2012
dimarts, 6 de novembre del 2012
Quines fotos mes maques!
ROSA
-
> tot el que menjo
> http://manducajant.blogspot.com/
> les meves fotos/my pictures
> http://picasaweb.google.es/rmanell
> ALL MY BLOGS
> http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
-
> tot el que menjo
> http://manducajant.blogspot.com/
> les meves fotos/my pictures
> http://picasaweb.google.es/rmanell
> ALL MY BLOGS
> http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
dissabte, 3 de novembre del 2012
Darrer dia a Malawi
Estic a Lilongwe, la capital del pais. Es una birria de ciutat pero no es del tot desagradable ja que esta molt extesa, i no hi ha edificis alts.
Avui m ha passat una anecdota molt divertida, anava amb una parella d Australians i ja tornavem cap a l'hotel quan una dona ens ha parat, ens ha dir que era policia i que li ensenyessim la documentacio. Nosaltres la hem fet identificar a ella com a policia i li hem dit que a les oficines de la poli li ensenyariem els passaports pero no al mig del carrer, quatre persones mes que anaven amb ell tambe se'ns han identificat com a polis.
Una de les dones policiesm, portava una mena de vestit de nit de color blanc ben esparracat.
Be hem anat plegats a la comisaria i alla han vingut, el comisari, el primer, el segon, fins un total de 8 persones a identificar-nos i a mirar els nostres passaports. Cal dir que la majoria no s hi veia gaire ja que s acostaven els documents a tocar el nas per llegir-los. Finalment ens han fet buidar les bosses. Jo portava l'ipad la camera, mangos i samoses ( una mena de croisants farcits), de cop de la bossa d un dels nois han començat a caure sis o set paquets de condoms, ningu s ha pogut aguantar el riure.
I llavors ens han dit que ja podiem marxar.
Ha estat divertit
Estic a Lilongwe, la capital del pais. Es una birria de ciutat pero no es del tot desagradable ja que esta molt extesa, i no hi ha edificis alts.
Avui m ha passat una anecdota molt divertida, anava amb una parella d Australians i ja tornavem cap a l'hotel quan una dona ens ha parat, ens ha dir que era policia i que li ensenyessim la documentacio. Nosaltres la hem fet identificar a ella com a policia i li hem dit que a les oficines de la poli li ensenyariem els passaports pero no al mig del carrer, quatre persones mes que anaven amb ell tambe se'ns han identificat com a polis.
Una de les dones policiesm, portava una mena de vestit de nit de color blanc ben esparracat.
Be hem anat plegats a la comisaria i alla han vingut, el comisari, el primer, el segon, fins un total de 8 persones a identificar-nos i a mirar els nostres passaports. Cal dir que la majoria no s hi veia gaire ja que s acostaven els documents a tocar el nas per llegir-los. Finalment ens han fet buidar les bosses. Jo portava l'ipad la camera, mangos i samoses ( una mena de croisants farcits), de cop de la bossa d un dels nois han començat a caure sis o set paquets de condoms, ningu s ha pogut aguantar el riure.
I llavors ens han dit que ja podiem marxar.
Ha estat divertit
diumenge, 28 d’octubre del 2012
Malawii
El mes maco que te Malawi es el llac que li serveix de frontera amb Tanzania, 580 quilometres de llarg per 70 d'ample, quasi tota la part que pertany a Malawi te platges de sorra blanca al voltant. En alguns llocs hi ha muntanyes volcaniques a prop de llac i això fa que a vegades hi ha paisatjes molt bonics.
He posat alguna foto a http://picasaweb.google.es/rmanell MALAWI
He posat alguna foto a http://picasaweb.google.es/rmanell MALAWI
dijous, 25 d’octubre del 2012
Malawi
Estic a Malawi.
Respecte a Tanzania el menjar es pitjor pero els autobusos son molt millors, no van tan atiborrats i son mes nous
He passat dos dies en un poble al costat del llac Malawi.
El llac Malawi esta envoltat de platjes, a Karonga vaig anar a banyarme hi.
Ara estic a prop d un poble a la muntanya anomenat Livingstonia, que dema anire a visitar.
Les vistes des del lloc on estic acampada son excepcionals, encara que per arribar aqui he caminat 10 quilometres amb pujada
Respecte a Tanzania el menjar es pitjor pero els autobusos son molt millors, no van tan atiborrats i son mes nous
He passat dos dies en un poble al costat del llac Malawi.
El llac Malawi esta envoltat de platjes, a Karonga vaig anar a banyarme hi.
Ara estic a prop d un poble a la muntanya anomenat Livingstonia, que dema anire a visitar.
Les vistes des del lloc on estic acampada son excepcionals, encara que per arribar aqui he caminat 10 quilometres amb pujada
Adeu Tanzania, fins aviat
El darrer dia a Tanzania volia amb unsnois anar a pujar a un volca amb llac al cràter, pero per agafar al carretera ens volien fer pagar 10 euros a cada un, només pel fet de ser blancs, aixi doncs varem canviar la ruta sense passar pel peatje i un noiet ens va acompanyar a una passejada pel bocs. Vaig veure uns plataners salvatjes enormes, els platans que feien eren grocs i estaven plens d uns pinyols enormes, com pinyols de nespros.
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Tukuyu
Estic a Tukuyu, al sud de Tanzania, he passat per Iringa i Mbeya, ambdues ciutats a uns 1500 m snm envoltades de muntanyes. Per arribar a Iringa es passa a prop d un parc natural i vaig veure elefants, zebres, una girafa i cèvids des de l'autocar.
Tukuyu es un poblet de muntanya que esta a uns 70 quilòmetres de Mbeya en direcció al llac Malawi, i des d'aquí he fet algunes excurcions.
El paisatge es muntanyós i volcànic, per tot arreu hi ha cultius especialment de plàtans i te.
Ahir vaig anar a al crater amb llac de Masoko, una excursió d'anada amb un bus destartalat i de tornada darrera d'una moto per una carretera amb sots i pols. Al llac, molt maco hi havia gent banyant se i rentant roba.
Avui amb unes noies hem anat al Pont de Deu, una fantàstica formació basàltica prismatica en forma de pont enorme.
Demà vull anar a pujar un con on tambe hi ha un llac d aigua dolça i cristalina
Tukuyu es un poblet de muntanya que esta a uns 70 quilòmetres de Mbeya en direcció al llac Malawi, i des d'aquí he fet algunes excurcions.
El paisatge es muntanyós i volcànic, per tot arreu hi ha cultius especialment de plàtans i te.
Ahir vaig anar a al crater amb llac de Masoko, una excursió d'anada amb un bus destartalat i de tornada darrera d'una moto per una carretera amb sots i pols. Al llac, molt maco hi havia gent banyant se i rentant roba.
Avui amb unes noies hem anat al Pont de Deu, una fantàstica formació basàltica prismatica en forma de pont enorme.
Demà vull anar a pujar un con on tambe hi ha un llac d aigua dolça i cristalina
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Bagamoyo
Estem a Bagamoyo.
Varem arribar ahir despres de dos dies d'anar dins diferents llaunes de sardines: tipus camion, tipus taxi, tipus bus recuperat del desguaç fa 40 anys. Hem passat per unes carreteres tremendes. Aqui aixó es una mica més civilitzat això vol dir paga, paga o escaqueget com puguis de pagar.
Bagamoyo va ser durant molts anys la capital de Tanzania, com a gran port i mercat de trafic d esclaus, llavors com a capital de Tanzania colonia alemana.
Aquest matí hem anat a la platja, pero el mar havia marxat mes d un quilometre endins, mes endavant ens han fotut una bronca monumental per fotografiar una escultura d una vaca amb home al damunt d uns jardins d un centre d arts. Hem fet el NO ENTENC RES I HEM ANAT A MENJAR UN PLAT DE MINI GAMBES.
Varem arribar ahir despres de dos dies d'anar dins diferents llaunes de sardines: tipus camion, tipus taxi, tipus bus recuperat del desguaç fa 40 anys. Hem passat per unes carreteres tremendes. Aqui aixó es una mica més civilitzat això vol dir paga, paga o escaqueget com puguis de pagar.
Bagamoyo va ser durant molts anys la capital de Tanzania, com a gran port i mercat de trafic d esclaus, llavors com a capital de Tanzania colonia alemana.
Aquest matí hem anat a la platja, pero el mar havia marxat mes d un quilometre endins, mes endavant ens han fotut una bronca monumental per fotografiar una escultura d una vaca amb home al damunt d uns jardins d un centre d arts. Hem fet el NO ENTENC RES I HEM ANAT A MENJAR UN PLAT DE MINI GAMBES.
divendres, 12 d’octubre del 2012
dijous, 11 d’octubre del 2012
dimecres, 10 d’octubre del 2012
Muntanyes Usumbara
Avui hem arribat a tanga, no em tanga ois? Hem sortit de lushoto un lloc d,una vegetacio abundant, hem vist com extreien el sucre de les canyes, tot molt sencill i autentic, no trobem cap mes blanquet ni blanqueta per alla on anem. Hem fet una caminada de 5 horetes, entre plataners, pinsapos, eucaliptos...era un jardi. Aqui la gent es duna altra etnia, son baixets i cara rodons, parlen una altre llengua. La terra es rogenca, tambe hem vist un camaleo. Quan hem marxat amb el daladala, s ha acabat la bateria del cotxe, pero aqui aixo no es res. Hakuna matata. Passem per uns mercats, dignes de no oblidar. A vegades es complicat fer fotos. Com sempre, les millors fotos on les que no es fan. |
diumenge, 7 d’octubre del 2012
I encara de festa
Ahir varem anar a una festa de circuncisió en un poblat a una hora amb moto del nostre, perque la Pilar pugués veure la festa.
Les mames ens vàren vestir a la Pilar i a mi amb indumentaria massai.
Un dels nois de la familia ens va acompanyar amb moto a un poble swahili a un quilometre del lloc on es feia la festa. Alla ens va incorporar a un grup de dones massai que anaven a la celebracio.
Aixi doncs varem arrivar al lloc de la festa, previ buidada d'aigues menors de totes darrera d unes mates, amb grup cantant. Les dones del poble ens vàren sortir a rebrer i es varen incorporar a les danses.
La festa com l altra a la que ja havia assistit va ser un somni.
Avui ja ens hem despedit definitivament de la familia.
Estem a Lusoto on ens hem dutxat a gust, sense lamala conciència de malgastar una aigua transportada damunt del cap per una dona o una nena
Les mames ens vàren vestir a la Pilar i a mi amb indumentaria massai.
Un dels nois de la familia ens va acompanyar amb moto a un poble swahili a un quilometre del lloc on es feia la festa. Alla ens va incorporar a un grup de dones massai que anaven a la celebracio.
Aixi doncs varem arrivar al lloc de la festa, previ buidada d'aigues menors de totes darrera d unes mates, amb grup cantant. Les dones del poble ens vàren sortir a rebrer i es varen incorporar a les danses.
La festa com l altra a la que ja havia assistit va ser un somni.
Avui ja ens hem despedit definitivament de la familia.
Estem a Lusoto on ens hem dutxat a gust, sense lamala conciència de malgastar una aigua transportada damunt del cap per una dona o una nena
dijous, 4 d’octubre del 2012
El Kili
Hem anat a caminar per un dels vessants del Kili, ha estat una bona passejada en mig de plataners i cafetals.
Hem tingut la oportunitat de poder visitar un parvulari anexa a una esglesia anglicana. Ens han dit, el pastor que ens ha acompanyat, que seguien el mètode Montessori. En aquell moment els nens i nenes estaven aseguts en una rotllana bevent una tassa de porritge (llet amb farina de blat de moro) que els havia perparat la mestra.
Es una escola de pagament, cada nen paga a l'any 9 euros i 20 kilos de blat de moro. El que paguen els 34 nens i nenes no cobreix el sou de la mestra, no he preguntat mes.
La gent dels poblats que hem passat es de l'ètnia mchaga.
Buscant un lloc per beure alguna cosa hem anat a parar en una casa, bar a base de dos bancs de fusta en el pati en un cobert fet de xapa. Alla a mes de parlar amb la familia i havia un home de 59 anys que amb bon angles ens ha explicat que havia fet de guia pel Kilimanjaro durant 25 anys, que hi havia pujat unes 25 vegades i nomes una de les vegades havia tingut problemes. Un turista hipertens es va empenyar en pujar i va morir. Tambe ens ha explicat com es notava el retroces dels glaciars en aquests anys.
Hem tingut la oportunitat de poder visitar un parvulari anexa a una esglesia anglicana. Ens han dit, el pastor que ens ha acompanyat, que seguien el mètode Montessori. En aquell moment els nens i nenes estaven aseguts en una rotllana bevent una tassa de porritge (llet amb farina de blat de moro) que els havia perparat la mestra.
Es una escola de pagament, cada nen paga a l'any 9 euros i 20 kilos de blat de moro. El que paguen els 34 nens i nenes no cobreix el sou de la mestra, no he preguntat mes.
La gent dels poblats que hem passat es de l'ètnia mchaga.
Buscant un lloc per beure alguna cosa hem anat a parar en una casa, bar a base de dos bancs de fusta en el pati en un cobert fet de xapa. Alla a mes de parlar amb la familia i havia un home de 59 anys que amb bon angles ens ha explicat que havia fet de guia pel Kilimanjaro durant 25 anys, que hi havia pujat unes 25 vegades i nomes una de les vegades havia tingut problemes. Un turista hipertens es va empenyar en pujar i va morir. Tambe ens ha explicat com es notava el retroces dels glaciars en aquests anys.
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Ui quats animals!
Varem anar al Parc Nacional de Tarangire.
Varem veure molts animals. Hi havia moltes manades d elefants, vaig comptar una vintena d'individus a cada una d'elles. Hi havia estrussos, ñus, girafes, cèrvids i altres. Varem tenir la sort de poder fotografiar una girafa mentres bebia.
Ara estic a Kola, per arri bar aqui varem estar quasi tot el dia a la carretera, o be esperant l'autocar o be botant per la carretera infernal que hi ha.
Aquest mati al darrrera d una moto hem anat a veure unes coves prehistoriques molt interesants de diferents èpoques. Per aquests voltants n hi ha un centenar, ens hem conformat amb 5. Aqui estem a la muntanya i el paisatje es grandiós.
Hi ha molts pocs blancs que vinguin aqui i aquesta tarda passejant per poble hem estat tota una atraccio. En un parell de cases (barraques) ens han convidat a entrar.
Varem veure molts animals. Hi havia moltes manades d elefants, vaig comptar una vintena d'individus a cada una d'elles. Hi havia estrussos, ñus, girafes, cèrvids i altres. Varem tenir la sort de poder fotografiar una girafa mentres bebia.
Ara estic a Kola, per arri bar aqui varem estar quasi tot el dia a la carretera, o be esperant l'autocar o be botant per la carretera infernal que hi ha.
Aquest mati al darrrera d una moto hem anat a veure unes coves prehistoriques molt interesants de diferents èpoques. Per aquests voltants n hi ha un centenar, ens hem conformat amb 5. Aqui estem a la muntanya i el paisatje es grandiós.
Hi ha molts pocs blancs que vinguin aqui i aquesta tarda passejant per poble hem estat tota una atraccio. En un parell de cases (barraques) ens han convidat a entrar.
divendres, 28 de setembre del 2012
Ngorongoro
Amb la Pilar varem llogar un jeep amb conductor per anar a volcà Ngorongoro.
Tot el cami va ser molt bonic, el paisatje es excepcional, pero la baixada al crater, es com estar dins d un reportatge del National Geografic. Hi ha moltissims animals que viuen dins del crater del 200 km quadrats.
A l'interior hi ha dos llacs un d aigua dolça i l'altre d'aigua salada, en aquests moments es l'estació seca, per tant hi ha poca aigua i les herves estan seques i es fàcil observar els animals.
Vàrem veure elefants, una manada de deu, lleons, una hiena, búfals, nus, molts cèrvils de diferents classes, aus especteculars incloent estrussos.
Oh my god els meus primers estrussos al natural.
Varem poder observar dos lleons esperant un búfal que sortis de l'aigua per començar la cacera.
Els massais entren en el cràter amb els seus ramats, o sia que fan els mateix que han fet al llarg dels segles, conviure amb els animals salvatges
Ngorongoro vol dir esquella de vaca
Tot el cami va ser molt bonic, el paisatje es excepcional, pero la baixada al crater, es com estar dins d un reportatge del National Geografic. Hi ha moltissims animals que viuen dins del crater del 200 km quadrats.
A l'interior hi ha dos llacs un d aigua dolça i l'altre d'aigua salada, en aquests moments es l'estació seca, per tant hi ha poca aigua i les herves estan seques i es fàcil observar els animals.
Vàrem veure elefants, una manada de deu, lleons, una hiena, búfals, nus, molts cèrvils de diferents classes, aus especteculars incloent estrussos.
Oh my god els meus primers estrussos al natural.
Varem poder observar dos lleons esperant un búfal que sortis de l'aigua per començar la cacera.
Els massais entren en el cràter amb els seus ramats, o sia que fan els mateix que han fet al llarg dels segles, conviure amb els animals salvatges
Ngorongoro vol dir esquella de vaca
diumenge, 23 de setembre del 2012
Festa grossa
Molt. Poques vegades homte la opurtunitat de poder participar en una festa en una tribu.
Ahirvaren celebrar la festa de la circuncisió, mijantçant la qual un grup de nois passa a ser morai. Els morais son els guerrers de la tribu massai, i ho seran des de la circuncisio fins que es casin o arribin a prop dels 40 anys.
Aixi com a la nostra cultura som les dones qui ens adornem, dins els massai son els homes els moranis els que realment s adornen i es vesteixen per cridar l atenció. Porten robes de colors llampants i bracelets i collarets, tant als braços com a les cames, i uns cabells molt llargs.
Als massai els encanta saltar i a les seves festes enels seus balls fan salts enlaire. Evidentment son els morani els quepoden saltar molt amunt.
Ahir per anar a la festa em varen vestir amb elmeu uniforme massai i em vaig estar amb les dones, que varen estar molta estona ballant, llavors sentades a les ombres d uns arbres damunt de pells de vaca ens varen servir arros biriani i coca cola.
Mes endavant va començar un seguici de moranis (molts d ells amb la cara pintada de vermell) i seguits per unes noies amb una mena de collaret tipic de la tribu. Quan el seguici va començar a ballar en va sortir un altre, varen ballar una estona i llavors varen simular una lluita entre els dos grups.
Mes endavant varem comencar a ballar i saltar els seniors, inclus un home molt gran va fer uns pocs salts.
El ritme dels salts sempre es el mateix, el marquen cantant i al mig de la rotllana dos homes començen a saltar enlaire, fan el nombre de salts que volen, intentant cada vegada mes enlaire (solen fer entre 4 i 10 salts) al darrer el fan amb les cames doblades, donen un bon cop al terra fan un crit i surten, donant entrada a un altra
Els balls es varen interrompre per sopar i varen continuar.
Ja des del primer dia em va cridar l atenció de veure com disfrutaven ballant. Cap mena d escenofrafia pensada pels observadors, ballenper divertirse.
De tanten tant noia entre a la rotllana fent tremolar el collaret que porten i els dos o tres moranis de torn les fan costat.
Resultat una festa autentica i una cosa increible per mi poder assistir hi
http://tanzaniejant2.blogspot.com/
Ahirvaren celebrar la festa de la circuncisió, mijantçant la qual un grup de nois passa a ser morai. Els morais son els guerrers de la tribu massai, i ho seran des de la circuncisio fins que es casin o arribin a prop dels 40 anys.
Aixi com a la nostra cultura som les dones qui ens adornem, dins els massai son els homes els moranis els que realment s adornen i es vesteixen per cridar l atenció. Porten robes de colors llampants i bracelets i collarets, tant als braços com a les cames, i uns cabells molt llargs.
Als massai els encanta saltar i a les seves festes enels seus balls fan salts enlaire. Evidentment son els morani els quepoden saltar molt amunt.
Ahir per anar a la festa em varen vestir amb elmeu uniforme massai i em vaig estar amb les dones, que varen estar molta estona ballant, llavors sentades a les ombres d uns arbres damunt de pells de vaca ens varen servir arros biriani i coca cola.
Mes endavant va començar un seguici de moranis (molts d ells amb la cara pintada de vermell) i seguits per unes noies amb una mena de collaret tipic de la tribu. Quan el seguici va començar a ballar en va sortir un altre, varen ballar una estona i llavors varen simular una lluita entre els dos grups.
Mes endavant varem comencar a ballar i saltar els seniors, inclus un home molt gran va fer uns pocs salts.
El ritme dels salts sempre es el mateix, el marquen cantant i al mig de la rotllana dos homes començen a saltar enlaire, fan el nombre de salts que volen, intentant cada vegada mes enlaire (solen fer entre 4 i 10 salts) al darrer el fan amb les cames doblades, donen un bon cop al terra fan un crit i surten, donant entrada a un altra
Els balls es varen interrompre per sopar i varen continuar.
Ja des del primer dia em va cridar l atenció de veure com disfrutaven ballant. Cap mena d escenofrafia pensada pels observadors, ballenper divertirse.
De tanten tant noia entre a la rotllana fent tremolar el collaret que porten i els dos o tres moranis de torn les fan costat.
Resultat una festa autentica i una cosa increible per mi poder assistir hi
http://tanzaniejant2.blogspot.com/
dimecres, 19 de setembre del 2012
Mercat
Un veritable mercat massai de vaques i cabres.
Hi havia massais de tota la zona, comprant i venent vaques, algunes barraques amb menjar i beure i unes poques paradetes de roba i complements massai.
Jo, vestida de massai he anat passejant amb les dones, una experiencia magnifica. Em saludaven i tractaven com a una d elles.
Hi havia massais de tota la zona, comprant i venent vaques, algunes barraques amb menjar i beure i unes poques paradetes de roba i complements massai.
Jo, vestida de massai he anat passejant amb les dones, una experiencia magnifica. Em saludaven i tractaven com a una d elles.
diumenge, 16 de setembre del 2012
A la terra dels massais
Avui ja fera una setmana que estic vivint aqui.
El menjar basic. Pels massais pobres, quasi tots, es el ugali, una mena de farina de blat de moro, que agafen de la plata amb la ma dreta i en fan una petita pilota que suquen en una salsa de verdures. Beuen llet a tots els apats quan en tenen, vol dir que quan hi hamolta sequera l han d agualir o nomes en donen als infants
M he passejat per molts petits poblets, aqui hi ha poblats o petits veinats swahillis i petits veinats massai.
S esta preparant una gran festa pel proper divendres, abans pero el dimecres hi ha una fira de bestia especialment de vaques.
El menjar basic. Pels massais pobres, quasi tots, es el ugali, una mena de farina de blat de moro, que agafen de la plata amb la ma dreta i en fan una petita pilota que suquen en una salsa de verdures. Beuen llet a tots els apats quan en tenen, vol dir que quan hi hamolta sequera l han d agualir o nomes en donen als infants
M he passejat per molts petits poblets, aqui hi ha poblats o petits veinats swahillis i petits veinats massai.
S esta preparant una gran festa pel proper divendres, abans pero el dimecres hi ha una fira de bestia especialment de vaques.
dimecres, 12 de setembre del 2012
Vivencies en el poblat massai
Es fantastic, abans d'ahir a les 10 de la nit, varem anar al veinat del costat i alla un grups de nois, morani cantaven i ballaven saltant molt enlaire a l altre costat les noies cantaven i de tant en tant una d elles sortia al mig a ballar, fent moure una mena de collaret molt i molt depresa.
A la tarda la dona gran em va vestir com a dona massai, ara soc una mama massai muzungu ( muzungu vol dir blanc)
Vaig anar al poble caminant amb les dones massai, feia una fila!
I ahir vespre vaig veure com extreien sang de la iugular d una vaca, per donar a beure la sang barrejada amb llet a una dona embarassada. Li donen una vegada a la setmana
A la tarda la dona gran em va vestir com a dona massai, ara soc una mama massai muzungu ( muzungu vol dir blanc)
Vaig anar al poble caminant amb les dones massai, feia una fila!
I ahir vespre vaig veure com extreien sang de la iugular d una vaca, per donar a beure la sang barrejada amb llet a una dona embarassada. Li donen una vegada a la setmana
dilluns, 10 de setembre del 2012
dijous, 12 de juliol del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)