Hem anat a caminar per un dels vessants del Kili, ha estat una bona passejada en mig de plataners i cafetals.
Hem tingut la oportunitat de poder visitar un parvulari anexa a una esglesia anglicana. Ens han dit, el pastor que ens ha acompanyat, que seguien el mètode Montessori. En aquell moment els nens i nenes estaven aseguts en una rotllana bevent una tassa de porritge (llet amb farina de blat de moro) que els havia perparat la mestra.
Es una escola de pagament, cada nen paga a l'any 9 euros i 20 kilos de blat de moro. El que paguen els 34 nens i nenes no cobreix el sou de la mestra, no he preguntat mes.
La gent dels poblats que hem passat es de l'ètnia mchaga.
Buscant un lloc per beure alguna cosa hem anat a parar en una casa, bar a base de dos bancs de fusta en el pati en un cobert fet de xapa. Alla a mes de parlar amb la familia i havia un home de 59 anys que amb bon angles ens ha explicat que havia fet de guia pel Kilimanjaro durant 25 anys, que hi havia pujat unes 25 vegades i nomes una de les vegades havia tingut problemes. Un turista hipertens es va empenyar en pujar i va morir. Tambe ens ha explicat com es notava el retroces dels glaciars en aquests anys.